ART MEDIEVAL

 QUE EN SE?

Se que en aquella epoca l'art era molt important, com que formaba part del dia a dia. 

Crec que en aquella época utilitzaven l'art per transmetre les seves emocions, o tindre plasmat en un paper accions o coses que feinen en el seu dia a dia. 

El art era una manera d'expresar-se igual que avui en dia o pot ser la manera de vestir-se, maquillar-se o ballar, cantar etc. 

Llavors era important perquè era una manera de transmetre el seus sentiments, emocions el que ells pensaven, o fins y tot, les seves creencies.

LA HISTORIA DE BERMON

 

Abans d'explicar la història de Bermon, vescomte impulsor de la creació de la canònica de Sant Viçent de Cardona, vaig fer referència, i a construir, el seu arbre genealògic.

RAMON-ENGÚNCIA (esposos) 

             /    

BERMON/ERIBALL/ FOLC  ( tres germans  fills de Ramon i Enguncia)

                 /

FOLC I GUISLA ( esposos)

                   /                           

 RAMON  FOLC  (fill de Folc i Guisla  i net de  Ramón i Enguncia)

A l'any 1.000 la gent tenia molta por perquè es pensaven que el món s'acabaria, és a dir, que arribavaria el dia del Judici final. En aquella època, com que 'esglèsia tenia molt poder i molta influència  en la societat,  la gent creia en el cel i en l'infern, creien que si feies bons actes. t'anirias al cel i si en feies de dolents, aniries cap al infern, llavors sempre volien que en aquella "balança" els bons actes fosin més grans que els dolents  per arribar al cel el dia de la seva mort.

Ara vaig començar amb la història de Bermon. Hi havia un home que s'anomenava Bermon, era, com he dit abans, el vesconte Bermon, aquest home va anar a saquejar  les propietats del bisbe de Vic,  i va prendre foc a l'esglèsia. Llavors, el bisbe li va excomulgar, es a dir, li va expulsar del grup de cristians i li va enviar la seva ánima a l'infern. Bermon té por d'anar a l'infern i va tindre malsons, va somiar que finalmente com a conseqüència del seus actes, s'aniria a l'infern, per això va anar al bisbe, li va demanar perdó i  li va retornar les seves pertenencies, peró el bisbe té una altra idea i un altre pla per ell,   li va demanar diners per poder construir una nova esglèsia al lloc ón estava l'esglèsia del Castell de Cardona, ja que aquesta esglèsia  era petita i vella. Bermon va accedir a cumplir els desitjos del bisbe, ja que volia equilibar la balança i volia que hi haguesin més actes bons que de dolents en la seva vida per poder anar al cel. Van  començar a construir l'esglèsia amb els diners obtinguts de la venda de la sal  de la mina de la seva propietat, peró quan Bermon va morir llavors li va succeir el seu germa, Eriball. Bermon havia deixat al testament moltes donacions a alguns monasteris, ho que feia que disminuís els diners destinats a construir l'esglèsia. 

El bescomte Eriball obligava  als molins dels  pagesos a pagar un nou impost i així feia que aquests s'arruinexin perquè no podien competir amb els molins del bescomte, ja que els seus molins no pagaven impostos. Això va provocar que el bescomte es tornes propietari de tots els molins i així obtenia molt més ingresos. 

En aquesta época, els pagesos tenien l'obligació d'allotjar al bescomte i als seus accompanyans quan pasaven per casa seva, li havien de donar aliments i lloguer ( deure d'alberga), però aquest deure va  ser substituit pell bescomte per un impost nou, que havien de pagar els pagesos. 

Per altra banda, el germa de Eriball, Folc es va casar amb Guisia, besnéta del comte de Barcelona, que pertenia a un nivell social més alt que ell i per aquest motiu hauria de donar un dot mol elevat., ho que va provocar que hagués menys diners per a la construcció de la canònica. 

Al cap d'un temps Folc i Guisia van tenir un fill anomenat Ramon motiu que feia que Enguncia, mare de Folc, estiguessi molt feliç, perque havia resat a Sant Vicent per tindre un net, d'aquesta manera la seva familia tenia descendència, ho que era molt important en aquella época. 

Per altra banda el bisve Oliva de Vic va convocar a la noblessa catalana a una assemblea i per anar  Eriball i el seu germà Folc es van gastar els diners que tenien per fer l'esglèsia comprant dos cavalls nous. 

 Eriball  a més a més, va ajudar al seu amic, Arnau Mir de Tost, ja que aquest volia conquerir Àguer i va participar amb ell en la guerra  en la que van conquerir Aquer i va aconseguir més ingresos per l'esglèsia.

Folc va ser el nou vescomte ja que el seu germà  Eriball va ser anomenat bisbe d'Urgell però Folc descobreix que el seu germà es va gastar quasi tots els diners que tenia per a les obres de l'esglèsia en regals per a persones influents per a conseguir el bisbat. 

El nou vescomte per  pareixer més important que els seus germans va voler augmentar la alçada de la canònica i aixó va fer que l'obra sigues més cara i que necessités més diners per l'obra, i  per això, la seva mare va fer noves donacions per a poder afrontar les despeses.   

Guillem Guifre debut als enfretaments de les dues familles va matar a Folc  amb les seves mans, lo que va provocar una guerra amb moltes despeses que va fer que els diners destinats a l'esglèsia disminuyesen. 

Quan Eriball mor, el seu fill, Ramon, actual vescomte és molt petit i en la familia ja no hi ha cap home  per  defensar les seves propietats. Guisla va demanar ajuda a Arnau Mir de Tost,  que era un home amb gran influència  i així es va poder finalitzar l'obra de l'esglèsia al any 1040.

Ara vaig parlar de la importància i del poder de l'esglèsia, així com del poder de Deu.

En aquella época va tenir molta importancia l'esglesia i sobre tot Deu, de tal manera que tot girava en torn a la figura de Deu  i del poder de l'esglèsia. Si una persona feia o tenia mal comportament, podia ser excomulgada  i podia anar a l'infern, fet que provocava molta por en les persones, per això feien qualsevol cosa per obtenir el perdó i guanyar-se el cel.

També creien que si desitjaven  alguna cosa important,  si l'hi  demanavan a Deu o a algu sant podian obtenir el que desitjaven, per eixemple la vescomtessa  Engúncia va resat molt a un sant perquè el seu fil tinguessi descendència. Avui en día també la gent molt creient resa a Deu i a alguns Sants a que tinguin molta devoció per aconseguir coses, com per eixemple salut, trevall...

Com he dit, la fe en Deu era tan gran que fins i tot per provar si una persona deia la veritat se li sotmetia a proves en  que el resultat obtingut depenia de Deu, així per saber si una persona deia la veritat  se li obligava a posar la mà a una caldera per saber si tenia raó, si deia la veritat no el passaria res ja que Deu le protegiria i si mentia es cremaria. Deu era el encarregat de jutjar les accions dels homes, i les homes creien en Deu de forma incondicional.

M'ha cridat molt l'atenció les diferents formes que tenien d'aconseguir diners per poder construir l'esglèsia, ja que no només 'obtenia els diners amb donacions e impostos, sino també aconseguint terres de forma injusta, també amb les collites i  educant al segon fill de la noblesa  o acullin persones ancienes i sense familia a canvi de diners i propietats. L'esglèsia actuava com protectorat.    

EXPERIENCIA A LA CATEDRAL

Jo havia anat abans a la catedral, la veritàt que no sé quantes vegades he anat però moltes, però només la vaig veure tota sencera, i amb deteniment una vegade quan tenia 7-8 anys llavors m'en recordo molt poc de lo que havia vist i del que me havien explicat, peró sé algunes coses molt curioses perquè el meu germà té un company que viu a la Catedral i com ha anat algunes vegades a la seva casa ha recorregut molt tot l'interior  i em va explicar una història molt curiosa sobre una procesió de rates, era una cosa així com que un gat es va fer el mort i quan les rates le portaven per menjar-se'l va ser ell qui va saltar sobre les rates i  les hi va a menjar   . 

La catedral és com un llibre, com diu el professor un còmic, perquè explica moltes històries, jo he vist moltes catedrals, peró la veritat normalment no em fixo en les històries que es representen o el significat de les escultures tallades en les columnes o parets, peró la veritat és que quan algú, com  ha pasat en aquesta visita que hem  fet a la catedral de Tarragona, en què el professor explica molt bé el significat de les obres i escultures tallades, o de les pintures, retablo, coro etc al final et acabes engantxant a la història de la catedral. Hem pogut comprovar i veure de forma directa elements gotics i romànics que hem estudiat a classe. 

A mi, de sempre, el primer que em va cridar l'atenció només arribar a la catedral és la façana, per el fet de que no está terminada, i després que té tres portes, una principal i altres dues més  petites al costat. M`ha cridat l'atenció vuere que la porta principal està dividida per una columna que no és tal columna, un partelut, sino una escultura de la Verge amb el nen Jesús.    Abans de entrar a l'interior de la  catedral el Cesc ens va explicar la mateixa història que ja hem estudiat sobre el Timpà de Conques, el judici final. A la catedral de Tarragona també hi era representada aquesta història,  i de forma similar a com la hem estudiat a classe, en una visita que vaig fer quan anava a catequesi ja m'havien explicat el significat de les estatues de la porta principal però ja no em recordava. 

Vam entrar a la catedral i el primer que vaig pensar va ser "wow" no recordava que fos tan alta
(ja que lo primer que vaig mirar va ser el sostre) vam anar a la part de fora i el Cecs ens va explicar una de les històries que hi havien en els pilars.  

També ens va explicar que els arcs més redondejats, arcs de mitg punt, eren del romànic i els que acabaven en punta eren del gotic, també ens va explicar que abans no podien fer forats a les parets perquè si en feien  cauria la catedral. M'ha cridat molt l'atenció que els treballadors d'aquella època puguessin fer unes construccions tant majestuoses i en canvi no fossin capaços de pensar com fer finestres sense que haguessi peril per l'obra que estaven fen. 

El Cecs ens va explicar moltes més histories que hi havien en les columnes i pilars. Vam estar una estona fora i els profes ens van dir que teniem 10 min per fer una foto al que més ens ha agradat de la catedral, jo  la veritat no sabia molt be qué fotografiar perqué m'agradava moltes coses i al final totes em cridaven l'atenció, unes per com estaven esculpides amb molt detalls i altres per la història que explicaven. 

Després vam anar cap a dins. Una cosa que també em va cridar l'atenció i no sabia és que la història de Santa Tecla, patrona de la nostra ciutat està representada a la catedra,l mai ho habria pensat, perquè associo la festa de la ciutat amb una festa pagana i no es així, és una festa en honor a una santa, Santa Tecla. El Cecs ens va explicar  la historia que havia darrera de les figures escultòriques, aquesta jo  creec que va ser una de les coses que més em va agradar, perquè en altres catedrals que he visitat no hi ha cap representació  o referència al patró de la ciutat. 

La meva opinió sobre aquesta excursió és que pensava que seria pitjor i més aborrida, ja que l'excursió que vam fer a la catedral de Santes Creus no em va agradar gens, i em va semblar una mica aborrida, de manera que pensava que aquesta també seria així i més si tenia en compta que ja havia visitat la catedral altres vegades i pensava que no aprendria rés més nou, llavors anava amb les expectatives una mica baixes, al final em va agradar molt, i he aprés que encare que visites la mateixa catedral varies vegades sempre s'apren coses noves, i a més a mé,s he comprobat que quan el profesor explica un tema a classe i després això que et va explicar es pot comprobar a la realitat és més divertit, i més dificil d'oblidar el que has aprés. 

Una altra cosa que recordo, perquè em produeix calfred són les tumbes, no sé molt bé perquè, però estar tan a  prop d'una tumba de fa molts anys em causa aquesta sensació tan estranya, que no sé a que és degut.  

A l'excursió i recorregut que hem fet per la catedral podiem  participar perque podiem fer preguntes i respondre les que feia el profesor, sempre s'aprèn molt dels dubtes que  tenen altres companys.  

La veritat que m'ha agradat molt fer aquesta visita guiada pel professor perquè ha sigut molt entretinguda i molt didàctica, el professor ha aconseguit captar la meva atenció desde el principi, la meva mare sempre em diu que per poder opinar sobre una cosa primer he de coneixer-la i la veritat té raó, perqué jo pensave, abans de fer l'excursió, que no m'agradaria la visita i la veritat que després he sortit encantada.  Quan vaig visitar les catedrales de Salamana per zones que no estaven obertes cada dia  al públic, també vaig descobrir coses molt interesants, i et vaig explicar una curiositat que no te rés a veure amb la visita de la catedral de Tarragona però que demostra la quantitat de coses que es podem aprendre de tot el que veiem  en els monuments i que a vegades passa desapercebut. Una vegade li vaig dir a la meva mare que la catedral de Salamanca necesitave una restauració perquè en algunes zones tenia moltes esquerdes i la meva mare em va explicar que no era perquè estuviera descuidada sino perquè quan es va produir un terratremol molt fort a Portugal es va sentir a Salamanca i es van danyar les parets de la catedral, els terratremols van provocar les esquerdes, això demostra que qualsevol signe que trobem en una catedral  o en qualsevol monument pot tenir darrera una història que cal coneixer. 

La propera vegada   que visite la catedral de Tarragona intentaré descobrir moltes coses més, ja que té tantes escultures, i amaga tantes històries que penso que val la pena anar una altre vegada i seguir descobrint la seva història.

M'ha agradat molt la visita i m'ha servit per pensar que la catedral no només és un lloc de culto on anar a resar, i sobretot que les escultures tallades no només serveixen per decorar i reflectir els estils arquitectonics, escultorics de l'època sino també, i sobre tot  per descobrir les històries que s'amaguen darrera de cada escultura.  

ALTRES FOTOS QUE HE FET