TALLER DE METEOROLOGIA

NÚVOLS

Com ja sabem els núvols són el resultat de l'evaporació de l'aigua de la Terra. El vapor ascendeix, es refreda i es condensa en gotetes que, quan s'agrupen, donen lloc a les formes irregulars que coneixem.

Els núvols són un conjunt visible de miníscules gotetes d'aigua o de cristalls de glaç que es troba en suspensió a l'atmosfera.

El color d'un núvol ens diu què està passant al seu interior. Les gotes que té un núvol poden combinar-se per produir gotes més grans que cauen degut a la gravetat sota la forma de pluja. Aquesta acumulació de gotes fa que el núvol sigui  més fosc ja que a través d'aquest no hi passa tanta llum. Els núvols són blancs perquè tota la llum solar s'hi reflecteix. Depenent de la quantitat de llum reflectida pel núvol, aquest tindrà tonalitats que normalment es trobi en la gama de los grisos, tot i que hi ha altres                                                                                                    tonalitats.

Hi ha moltes classes de núvols,  per eixemple, cirrus que està format per cristalls de gel formant bandes fines, cirrocumulus, son núvols alienats i arrodonits formats per cristalls de gel i per  aigua condensada, cirrostratus, formats de gel, formen fibres al cel que el solen cobrir tot i creen pluges que apareixen 12 hores després de la seva  presencia, altocumulus, poder descargar plugims, estratus, no solen crear precitpitacions però poden crear boira, hi ha moltes més classes de núvols cumulus, núvols lenticulars...

Primer experiment: núvol dins d'una ampolla


QUE VOLEM ACONSEGUIR?

Volem aconseguir fer un núvol dins d'una ampolla amb materials que podem trobar a casa

                                               
Materials necessaris:

                          - Ampolla
  
                          - Alcohol
                 
                          - Una bomba d'aire



Procediment i passos a seguir per fer el nostre experiment:

            1. Primer de tot agafarem el tap de l'ampolla i li farem un forat perquè capigui la bomba d'aire.

            2. Posarem  dins  de l' ampolla un mica d'alcohol  i després agitarem l'ampolla perquè l'alcohol s'evapori.

           3. Agafarem la bomba d'aire i li començarem a posar aire dins l'ampolla.

           4. Una vegada l'ampolla ja tingui aire, agafarem i li treurem el tap.

Resultat del nostre experiment:

A l'insuflar aire a l'interior de l'ampolla i retirar el tap de manera sobtada, es forma una polvorització d'alcohol, simulant un núvol al seu interior. Això és a causa que els vapors d'etanol es condensen a l'ésser sotmesos a un descens brusc de pressió, produint microgotes de alchohol que són visibles en forma de núvol.

A l'afegir aire dins de l'ampolla amb l'inflador el gas de dintre s'està comprimint. Al llevar de cop el tap es produeix una condensació ja que la temperatura de l'aire es torna mes fresc i al refredar les molècules es peguen entre si o condensen formant petites gotes i així es forma el núvol.

Aquest experiment ens ha permès demostrar la influència de la pressió en el procés de formació dels núvols a la afmósfera.

LA HUMITAT

La humitat  eé un factor climatológic que es defineix com vapor d'aigua contenit en l'atmosfera.  

La humitat que és mostra en les estacions meteorològiques sol ser sempre la humitat relativa que s'expressa en percentatge  ja que és la proporció d'aigua  en estat gas que es troba  a l'atmosfera  respecte el total que hi prodria haver. Naturalment el valor absolut  d'humitat que es troba  a l'atmosfer és la humitat absoluta  i es mesura en grams  d'aigua que hi ha per quilogram d'aire. 

La humitat de l'aire augmenta amb la temperatura.

La mesura de la humitat de l'aire es fa amb l'higròmetre  →

Una curiositat es que la humitat relativa més favorable per a la vida humana és entre el 50% i el 70%

Primer experiment: la llauna que sua 

QUE VOLEM ACONSEGUIR?

Volem aconseguir que la "llauna sui" per si mateixa sense que ningú li posi aigua al voltant de las pareds de la llauna.


    Materials necessaris :

                       -Llauna de refrecs buida 
         
                       - Gels 

                          - Sal



Procediment i passos a seguir per fer el nostre experiment:

       
           1. Agafem la llauna buida i li posem gels a dintre

          2. Després agafem sal i la posem també dintre de la llauna.

          3. I una vegada que ya tenim fet el nostre experiment nomes                ens queda esperar uns segons







Resultat del nostre experiment 

Quan una ampolla freda (o qualsevol objecte fred) es treu del lloc on es mantenia a temperatura regulable, aquesta s'omple de gotes en el seu exterior. Sembla que "sua". L'explicació física és molt senzilla i es deu a la condensació de vapor d'aigua present en l'aire.

L'aire, que respirem  té oxigen, i està  compost també per vapor d'aigua, entre altres gasos. Quan aquest vapor es refreda prou, es transforma en líquid, es condensa en aigua. Quan l'ampolla freda pren contacte amb l'aire ambient, aquest està més calenta, per tant, el vapor d'aigua present en l'aire es condensa en gotes d'aigua. ja que la superficie exterior de l'ampolla refreda aquest vapor lo suficient per condensar-se. Les gotes d'aigua que s'adhereixen a l'ampolla no estan salades ja que la sal la hem posat dins l'aompolla i l'aigua que s'ha adherit no és l'aigua del interior de l'ampolla si no del exterior.

Segon experiment: la pinya màgica

QUE VOLEM ACONSEGUIR?

La funció de les pinyes és contenir les llavors que donaran lloc a nous arbres i aquestes pinyes tenen un curiós sistema per protegir les seves llavors, així  quan el temps és molt humit es tanquen per evitar que les seves  llavors caiguin a la terra en un moment gens propici per a la seva desenvolupament (la humitat i les possibles pluges no permeten la disperció de les llavors) però quan el temps és sec s'obren per deixar sortir aquestes llavors  ja que trobaren un clima adecuat per dispersar-se  empeses pel vent gràcies a la seva peculiar forma i donar lloc a nous pins, el més curiós és que un cop alliberades totes les llavors les pinyes mantenen aquesta capacitat d'obrir-se o tancar-se amb la humitat i per això podem utilitzar-les en la nostra estació metorologica pinyes obertes per predir el temps.

Per el que volem aconseguir amb el nostre experiment es que la pinya que està oberta es tanqui utilitzant aigua.

    Materials necessaris:

        

                   - Una pinya 

                   - Un plat o un bol 

                   - Aigua

Procediment i passos a seguir per fer el nostre experiment:

                         1. Agafarem el plat o got i li posarem aigua

                         2. Després posarem la pinya  en el plat dins l'aigua

                        3. Ara tindrem que esperar un dia per veure que ha passat. 

Resultat del nostre experiement:

La pinya alberga les llavors dels pins, els pinyons, i té com a funció protegir-los fins que les condicions exteriors siguin les adequades perquè puguin caure a terra i germinar.

Per la seva forma i la composició de les seves fibres són capaços d'obrir-se i tancar-se segons la humitat ambiental. Quan hi ha humitat la pinya es tanca per evitar que els pinyons caiguin a terra en condicions poc favorables, i espera fins que la humitat és escassa per alliberar les llavors en l'ambient càlid i sec que necessiten.

Per tant i com es lògic la nostra pinya es va  tancar.  I com conclusió podem dir que les pinyes serveixen per predir el temps ja que pinyes tancades  indicaran un augment de l'humitat  i per tan major probabilitat de pluges i les pinyes obertes  indicaran un clima sec i sense pluges.

LA TEMPERATURA

El Sol és la font principal d'energia del nostre sistema solar. Però únicament un 45 % de la radiació que emet arriba a la superfície de la Terra. L'energia absorvida pel sòl retorna a l'atmosfera en forma d'energia calorífica i aquesta produeix l'escalfament de la capa baixa de la troposfera. La temperatura d'un lloc és variable i depèn de diversos factors.

La temperatura varia al llarg de l'any

Normalment fa més fred a l'hivern i més calor a l'estiu.

 La temperatura varia amb la latitud

Com més lluny de l'Equador fa més fred

 La temperatura varia al llarg del dia

Al migdia acostuma a haver-hi les temperatures més altes.

La temperatura varia amb l'altitud

Fa més fred a dalt d'una muntanya que al pla.

 La temperatura depèn de la proximitat del mar

A prop del mar les temperatures són més suaus.

 Per mesurar la temperatura fem servir el termòmetre

Primer experiment: la capsa màgica


QUE CREC QUE PASSARÀ?

El Cesc ha agafat una espelma petita i la ha posat dintre d'una capsa, però la capsa  va estar cap per avall i la capsa va tenir un forat  a la parte baixa d'un costat i un altre forat a la part alta de l'altre costat, després el Cesc va agafar i  va posar  una altre espelma a un costat i despres agafara la espelma i la posara a l'altre costat.  Jo crec que lo que pasara  es que la espelma petita, la de dins  de la capsa s'apagara, ja que l'altre com es mes gran neccesitara més oxigen. Però aixó no va pasar ja veurem lo que va suceder al nostre experiment.

QUE VOLEM ACONSEGUIR?

Volem demostrar que  la flama  de la espelma que hem posat al costat on el forat esta en la part baixa de la capsa, es desvia com si vulgues entrar pel forat dins la capsa. i la espelma que hem posat al costat del forat que está situat a la parte alta, la seva flama es desvia hacia el costat contrari a on está el forat.




        Materials necesaris:


                     
                     -Caixa de sabates
                             
                    - espelmes
                             
                    - encenedor















Procediment i passos a seguir per fer el nostre experiment:

           1. Agafem la caixa de sabates, la posem verticalment i li fem tres forats, un a baix, un a baix al'esquerra i una altre a dalt a la dreta.

          2. Agafem la  espelma i la posem dintre del forat d'abaix.

         3. Agafem l'atre espelma i l'apropem al forat que esta a l'esquerra.

        4.  Després fem el mateix pero amb el forat que hi es a dalt a l'esquerra


Resultat del nostre experiment

Quan posem la espelma al forat esquerre de la part baixa podem veure que la flama vol pujar cap a dalt, perque l'aire calent ocupa més i sempre anira cap a dalt encanvi l'aire fred va cap a baix, i quan posem l'espelma al forat dret de la part alta, veurem que la flama va cap a fora, ja que l'aire calen a de sortir per algun costat ,de manera que surt pr aquell forat i al posar la espelma veiem la corrent d'aire.

Amb aquest experiment ho que volem desmostrar es la relació entre l'aire calent i l'aire fred, i hem demostrat amb el nostre experiment que l'aire calent puja i l'aire fred está sempre  abaix.

Segon experiment: la llauna saltarina 

QUE CREC QUE PASSARÀ?

La situació es que el Cesc ha posat un plat amb aigua i una llauna cap per avall, despres li donará calor a la llauna amb un encenedor, jo crec que en la part en la que el Cesc li donará calor s'acabarà aforadant, o perdera la forma. a causa del calor, però això no va pasar, ja veurem lo que va pasar realment...

QUE VOLEM ACONSEGIUIR?

Es tracta d'aconseguir  que la llauna de refresc comence a saltar sense que ningú toqui el plat, la taula la llauna... és  a dir, que doni salts amb només un encenedor, és a dir solament amb calor.

                                                              
Materials necessaris:


              -Una llauna de refresc

              -Un encenedor

              -Un plat
                   
              - Aigua







Prodeciment i passos a seguir per fer el nostre experiment: 

           
             1. Buidem la llauna completament i li treiem  la petita xapa que porta, per que si no li entra l'aire dins i l'experiment no funcionarà. Un cop buida, li donem la volta i la deixem cap per avall.

             2. Perquè la llauna quedi fixa en la taula, hem de posar unes quantes gotes d'aigua al plat Així, la llauna quedarà completament segellada al plat i l'aire no podrà escapar per cap costat.

            3. Un cop llest, l'únic que hem de fer és aplicar la calor amb l'encenedor en un lateral de la llauna i veurem com ràpidament la llauna començarà a donar petits saltets.


Resultat del nostre experiment: 


A l'aplicar calor amb l'encenedor, l'aire que hi ha a l'interior de la llauna s'escalfa i, com qualsevol gas, s'expandeix. És a dir, l'aire comença a ocupar més espai, ja que li aire calent ocupa més però, al no trobar-lo, ja que la llauna està totalment segellada, busca una via d'escapament pel lloc més feble: el forat. És per això que la llauna sembla que "dóna salts"; en realitat és l'aire intentant escapar d'ella.
Gràcies a la petita capa d'aigua que està en el plat podem veure les bombolles d'aire calent que surten per sota de la llauna

EL VENT

Aquest tema ho vam començar d'una manera molt curiosa. El Cesc va arribar a la classe i va començar a moure el dit i ens va preguntar que estava fent, les respostes del companys van ser molt variades però la resposta només va ser una, movent l'aire i al moure l' aire el que estava fent era vent.

Després es va a xuclar el dit i va preguntar  una altra vagada que feia i la resposta va ser, mesurar la direcció del vent.

El vent és aire en moviment a grand escala. Aquest desplaçament és conseqüència per les diferències de pressió i temperature entre diferents zones. El vent va de les zones d'alta pressio a les de baixa pressió intentant igualarles. L'aire calent puja  peró aquest quan està a dalt es refreda i baixa, aquest moviment és continu i això és el que provoca el vent. Hi ha dos paràmetres importants relacionats amb el vent : la velocitat, i la direcció.

Els aparets utilitzast  per mesurar el vent són el anemómetre que mesureix la velocitat  i el penell que en indica la direcció d'on bufa el vent. Hom prem com a direcció del vent aquella d'on procedeix. Generalment són utilitzats els punts cardinals.

Als païssos catalans els vents són coneguts amb els següents noms:

                            - Tramuntana, el vent del nord.

 

                            -Gregal, del nord.est

                            - Llevant, de l'est

                            -Xaloc, el del sud-est

                            -Migjorn, el del sud.

                            -Garbí, el del sud-oest

                            - Ponent, el del oest

                           - Mestral, el del nord-oest

Com he dit avans  la força o velocitat del vent es mesura amb l'anemòmetre.

En climatologia és freqüent  l'ús de la Rosa dels Vents per a resumir les observacions  de vent recollides durant un periodo de temps  llarg.

Relacionat amb aquest tema d'el vent hem fet quatre experiments,  un a classe y tres ho vam fer  a casa.

Primer experiment:  vents giratoris

Per poder demostrar que els vents girent al sud de l'ecuador en sentit  de les agulles del rellotge i al nord de l'ecuador ho fan en sentit oposat, vam fer un experiment molt curios. El Cesc va portar a classe una pilota de tennis amb una agulla clavada en mitja i en la part  de dalt de la pilota va marcar una N per a indicar el pol nort i en l'extrem oposat va marcar una S, que indicava el  polo sud. L' agulla estava clavada a la pilota com si fo l'eix de rotació de la Terra.

Ho que voliem  observar es que va succeir amb la lletra N  si féssim girar la pilota d'oest a est,  i igualment que succeeix amb la lletra S girant en el mateix sentit, d'esquerra a dreta.

           

                                                     Materials necessaris

        - una pilota de tennis

        - una agulla de fer punt

        -un retolador per dibuixar el N i el S

                                                        

                                                   

Procediment i passos a seguir per fer el nostre experiment:

     1. Marcarem amb un retolador una N a la part de dalt de la pilota per a indicar el pol  nord i en l'extrem oposat dibuixarem una S per indicar el por sud.

     2. Clavarem l'agulla a la pilota per representar l'eix de rotació de la Terra.

   3. Subjectarem la pilota de forma que la N quedi a la part superior i la farem girar d'oest a                                                                                        est.

     4. Després aixecarem en alt la pilota per mirar-la per sota mentres la farem girar  en el mateix sentit, es a dir, d'esquerra a dreta, fixant-nos en la S.

Resultat del nostre experiment:

El que comprovarem es que la lletra N, gira en un sentit i la lletra S en un altre sentit i això a pesar de que hem fet girar la pilota en el mateix sentit.

Això succeeix perque el vent, al moure des de les altes a les baixes presions, no sigueix una trajectoria rectilínia com en un principi podiem pensar, si  no espiral. Com el nostre planeta gira sobre el seu eix de oest a est, influeix en el moviment del vent, impedint que es desplaci en línia recte  i donant-li un gir cap a la dreta a l'hemisferi  nort i cap a l'esquerra al Sud. Aquesta desviació  es resultant de la força exercida pel  moviment de rotacio de la Terra, i se la coneix amb el nom de força de Coriolis. El seu valor és màxim en els pols i mínim en l'equador.

Per tant l'aire es dirigeix amb velocitat creixent hacia el centre de les baixes presions, girant en sentit contrari a les agulles del rellotge a l'hemisferi nord i al reves al Sud.

Segon experiment: màquina de fer vent

Aquets és un dels experiments que vam tenir que fer a casa.  Jo vaig posar l'ampolla al congelador després de seguir els passos que ens va dir el Cesc amb classe.  Jo crec que m'ha sortit bé i que la conclusió que he tret i que explico al final del experiment, és la correcta. 

Amb aquest experiment el que volem esbrinar és que  succeeix amb l'aire que hi ha dins l'ampolla buida que hem posat al congelador durant un temps, quan la traiem i la deixem a temperature ambient  i passat un temps li traiem la cinta adhesiva que haviem posat en un forat.

                   


                        Materials necessaris:


              - Una ampolla de plàstic buida

               - un punxo per fer un forat petit

              - cinta adhesiva

              - congelador

       




 Procediment i passos a seguir per fer el nostre experiment:


       1- Amb l'agulla, farem un forat en l'ampolla buida, i tapem el forat amb cinta adhesiva

       2- Treiem el tap de l'ampolla i  la ponemos en el congelador durant 30 minunts

       3. Després treiem l'ampolla  del congelador i enroscarem el tap

       4- Esperarem 30 minuts perqué l'ampolla s'escalfi.

       5- Treurem la cinta adhesiva i tot seguit posarem els llavis davant del forat.

Aqui et deixo els pasos que he seguit jo per fer l'experiment

1.                                                                             2.                        

3.

  Resultat del nostre expetiment:

Quan he tret la cinta adhesiva i he posat els llavis davant del forat, l'aire que havia dins l'ampolla ha sortit de cop, disparat.

Aixó va passar perquè l'aire que hi havia dins l'ampolla quan la vam possar dins el congelador es refreda molt, al treure l'ampolla, l'aire exterior, que està a més temperatura escalfa l'ampolla i també l'aire  que està atrapat en el seu interior. Al escalfar-se l'aire  a l'interior de l'ampolla augmenta la pressió interna i llavors l'aire escapa de cop pel forat quan treiem la cinta adhesiva.

Tercer experiment: fil en refrigerador

Aquest experiment  també ho teniem que fer a casa. Jo vaig obrir la nevera i vaig posar un fil a la part alta i ho vaig deixar a l'interior, després ho vaig colocar a la part inferior de l'obertur, i m'he posa

molt contenta, perquè al principio pensava que no pasaría res, però...  sorpresa, el fil es mou, en la part alt hacia el interior i en la part baixa fins el exterior. Després explicaré perquè pasa aixó

                                                 Materials necessaris   

                    - 15 cm de fil de cosir

                    - Nevera                               








Procediment i passos a seguri per fer el  nostre experiment:

      1. Entreobre la porta del refrigerador.

      2. Col.loca el fil a la part alta de l'0bertura i duu-lo a l'interior.

      3. Després  possa el fil cap a la part inferior de l'obertura.


Resultat del nostre experiment:

Ho que jo vaig observar es que en lo alto de la obertura de la nevera el fil es aspirado hacia el interior. En la parte baixa es empujado hacia el exterior. Això pasa perquè l'aire fred de la nevera és més denso  que l'aire calent de la cuina o de l'habitación on esté la nevera. Quan els dos aires es troven , l'aire menys denso  pasa per damunt del més denso, desplazándolo verticalment, i després  horitzontalment.L'aire calent de l'habitació entra en la nevera per damunt, mientras que l'aire fred sale per  abajo. Es així com la nevera, podem dir que "fabrique vent"

Això aplicat a la meteorología podem dir que els raigs del sol escalfen tot el que troben. Quan escalfen el sòl, aquest  alhora escalfa l'aire que esta sobre él. L'aire calent puja per sobre  d'una massa d' aire més fred, desplaçant horitzontalmente. Aquestes són las corrents d'aire que anomenem vents.

Amb aquest experiment hem demostrat què  és el que provoca el naixement del vent.



Anemòmetre:

Es  un instrument meteorologic que s'utilitza  per  mesurar la velocitat del vent (força de vent) i així ajudar en la predicció del temps.

D'altra banda, l'anemòmetre ens permet mesurar immediatament la velocitat d'una ràfega de vent. Pel que en activitats esportives ara la vela és molt útil ja que per fer aquest esport i molts més necessites saber la velocitat del vent.

En meteorologia  s'utilitzen principalment els anemòmetres de cassoletes o de molinets, que és una especie de diminut molí de 3 aspes amb cassoletes sobre les quals  actua la força del vent, el nombre  de voltas pot ser llegit directament en un comptador o registrat sobre una banda de paper. Les cassoletes estan calibrades de tal manera que una volta completa  sigui un metre de recorregut del vent i amb un sensor acoblat que compti les voltes per segon , obtindrem el valor de la velocitat.

Hi ha gran varietat de anemòmetres, fins pots fer un de casolà, amb materials que pots tenir a casa, en aquest cas el Cesc ens ha dit que haviem de fer un instrument Meteorològic, jo ho he fet amb Ruth. i hem triat el anemòmetre.



                                                   Materials necessaris

                    - Cinc gots del mateix color

                 

                   - Un got d'un altre color diferent

                         

                   - Palletes

                         

                   - Un llapis amb goma

                          

                   -  Una agulla

                          

                     - Plastelina

                          

                     

                   



Procediment i passos a seguir per fer el nostre experiment:

             1. Col·loquem les dues palletes una sobre l'altra per formar un signe de més. Després, farem servir una agulla   per unir-les. Engrápalas pel centre de el signe de més de forma que conservin la seva forma. 

             2. Ubiquem  el centre dels dos trossos de palletes amb el regle i el llapis.  Observem  on es creuen les línies en els trossos de palletes.

            3. Unirem els quatre gots als extrems dels trossos de palletes. Utilitzarem el got de color diferent ( en el nostre cas el de color lila) com un dels quatre gots. Engrapa els gots a les palletes de manera que estiguin sobre una banda mirant en la mateixa direcció en relació amb els trossos de cartró.

            4. Col·locarem l' agulla a través del centre de les palletes. Després, pressiona l'esborrany de l'llapis contra la punta de la agulla que sobresurt del centre dels trossos de les palletes. 
Fes servir les tisores per fer un petit forat a la part inferior de l'got restant. Introdueix el llapis en aquest vas.
 Hi ha d'haver quatre gots en els extrems dels trossos de les palletes, tots sobre un costat i mirant en la mateixa direcció, un dels gots será de color diferent per servir de guia al comptar les voltes que donarà el nostre anemòmetre.


           5.Col·locarem el ventilador a certa distància de l'anemòmetre. Després, encén a una velocitat baixa. Utilitza el cronòmetre per explicar la quantitat de girs que ocorren en 15 segons. 

Utilitza el got de color diferent com a marcador per a un gir complet, en on un gir complet és cada vegada que el vas de diferent color doni tota una volta. Això t'ajudarà a comptar els girs de forma precisa.
En el  nostre cas el anemòmetre va donar 4 voltes en 15 segons, és a dir, 16 voltes en un minut.

.

Resultat del nostre experiment.

A nosaltres ens va quedar molt bé el nostre anemómetre i  més a més va funcionar perfectament i  girava sense problema.

Aquí et deixo un vídeo de com ens ha quedat el  nostre anemómetre.

Aqui et deixo un vìdeo que he fet de el nostre experiment:
https://www.youtube.com/watch?v=oga4RnWXA-g&feature=youtu.be



LA PRESSIÓ

La pressió atmosfèrica és la que exerceix l'atmosfera sobre la superfície

terrestre i sobre tots els éssers que hi viuen, és a dir, el pes que exerceix l'aire sobre una superfície. La pressió atmosfèrica afecta a totes les superfícies que estan en contacte amb l'aire, independentment de la seva posició. Els éssers humans no notem la pressió atmosfèrica perquè ja estem acostummats. Les  zones situades a l’altura del nivell del mar, tenen més pressió atmosfèrica que les que estan més elevades,  Com més amunt del nivell del mar ens situem, més baixa és la pressió atmosfèrica, doncs hi ha menys aire per damunt.

CURIOSITATS

La pressió atmosfèrica es mesura per mitjà d'una unitat anomenada Pascal.

A major altura en l'atmosfera, la pressió atmosfèrica serà menor.

Les variacions de pressió atmosfèrica són mesurades mitjançant un baròmetre.



Primer experiment: La pressió actua en totes direccions 

Per demostrar que la pressió atmosfèrica actua en totes direccions vam fer amb el Cesc un experiment que consisteix en omplir un got amb aigua i després posar una carta, una cartolina o qualsevol cosa plana tapant la boca del got i comprovar si l'aigua cau.

El que volem aconseguir  es que amb un got ple d'aigua i una carta, o un tros de cartolina no caigui l'aigua al posar el got cap per avall  sense subjectant la carta amb la má. 

Tots pensem que l'aigua es caeria perl pes que exerceis sobre la carta al no estar subjecta al got, però no, l'aigua no va caure i perquè?  Qüestió de pressió, ara o veurem.

                                                    Materials necessaris

                      -Un got de vidre
                      
                      -Una carta d'una baralla, un tros de cartulina...
                      
                      -Aigua




Procediment i passos a seguir per fer el nostre experiment:

       1. Agafa un got de vidre i omple’l d’aigua fins al límit, que estigui a punt de vessar.

       2. Quan tinguis el got ben ple, agafa una carta d’una baralla o un tros de cartulina i tapa la boca del got.

       3 Agafa el got acuradament amb una mà i amb l’altra subjecta la carta. Dóna la volta al got amb molta cura.

      4. Retira la mà que subjecta el paper.

 











Resultat del nostre experiment.

L'aigua no es cau!!! Aquest experiment és un molt bon exemple de la força que té la pressió atmosfèrica. Sobre la carta actuen dues forces, per un costat el pes de l’aigua i, per l’altre, la pressió atmosfèrica de l’aire que ha quedat a dintre. Encara que no la vegis, si l’aigua no cau és perquè la pressió atmosfèrica fa tanta pressió sobre la carta que aquesta és capaç de subjectar tot el pes de l’aigua. La pressió atmosfèrica es major i empeny la carta cap amunt impedint que l'aigua caigui.

Segon experiment: La força de la pressió

Amba aquest experiment el que  volem  aconseguir  es que un ou dur s'introdueixi en una ampolla quan la boca és de menor grandària que l'ou sense fer força amb la má i després analizar perquè va succeir això.


                                               Materials necessaris:
     
                         -Una ampolla o un frasc de vidre
                       
                         - Cotó
                       
                         - Foc
                       
                        - Alcohol
                       
                       - Ou dur sense closca





Procediment i passos a segir per fer el nostre experiment:

                                                                                 1. Primer agafarem i mullarem el coto amb alcohol


  2. Ràpidament, cremarem el coto ja que el alcohol s'evapora molt ràpidament.

  3. Una vegada cremat el coto el posarem dins de la ampolla.

  4. Ràpidament taparem la ampolla amb el ou col·locant-ho en la boca.


Aquest experiment s'ha de fer molt ràpidament ja que si no no sut be.






Resutat del  nostre experiment:

L'ou s'introduirà a l'ampolla. Veurem que l'elasticitat de l'ou cuit permet que aquest es "s'aprimi" al passar pel coll de l'ampolla i que recuperi després la forma original.  Si la entrada del ou es muy rapida probablement el ou que quedi destrossat i fet trossos.

El motiu per el que el ou passa por el coll de l'ampolla es perquè el coto amb alcohol encès que es troba dins l'ampolla  es va apagant poc a poc, ja que deixa de rebre oxigen de l'aire necessari per la seva  combustió i va consumint el que queda d'oxigen dins l'ampolla fins  apagar-se i crear un buit dins d'aquesta, que és omplert pel que està a sobre de l'ampolla, es a dir, per el ou, per la qual  cosa cau al fons de l'ampolla.

Així hem demostrat la força que exerceis la pressió sobre un cos.

Tercer experiment: es mouen sense tocar.

Amba aquest experiment el que volem demostrar es que podem moure dues llaunes de refresc sense tocar-les amb les mans,  només bufant enmig de les dues amb una palleta de beure. És màgia? No, la pressió és la resposta a nostra capacitat de moure les llaunes.

                                                          
 Materials neessasris:

                                                                             

     



       - Dues llaunes de resfresc buidas

       - Palletes

                            

Procediment i passos a seguir per fer el nostre experiment:


           1. Col·loca les palletes  totes juntes i paral·leles sobre la taula

           2. Sobre elles col·loca les llaunes de refresc, entre elles ha de haber un 3 cm de separació aproximadament.

          3. A continuació bufa fort amb una palleta entre les dues llaunes.


Resultat del nostre experiment:

Les llaunes s'ajunten. L'aire que envolta les llaunes exerceix una pressió (i una força) igual en totes direccions. Això es debut al efecte Bernoulli, quand aumenta la velocitat d'un fluit disminueix la seva pressió. Per això al bufar entre les dues llaunes, disminueix la pressió d'aquesta zona i la pressió d'aire dels altres costats de les llaunes segueix sent  la mateixa. 

D'aquesta manera la pressió externa empeny les llaunes fins al mig i les junta.

EL SOL

El Sol és una  estrella i  es la  més propera a la Terra, és el centre del nostre Sistema Solar. El Sol, una gegangt bola giratòria de gas molt calent. La llum que dona  el Sol escalfa el nostre planeta i fa possible la vida, perquè si no ens congelariem. Al voltant hi giren tots els plantes del sistema solar. La llum solar arriba a la terra en 8,3 minuts.

Actualment podem estudiar el sol des de satèl·lits,  que estan preparats amb grans instruments que permeten apreciar detalls  que, fins ara, no s’havien pogut veure.

Els instruments que s’utilitzen són per exemple: el telescopi, el cronògraf... 

LES CAPES DEL SOL

 Nucli es trova a l’interior i és opac. Es troba a temperatures  d’uns 15 milions de graus centígrads. El nucli és la part més calenta del Sol.

 FOTOSFERA és una capa fina.  Emet  llum cap a l’exterior i la seva temperatura arriba als 5.700 graus ºC. És la superfície del Sol. Es a dir és el que veiem desde la Terra.

 CROMOSFERA aqui es formen unes immenses flamarades de raigs de gasos de llum que s’aixequen fins a cents de milers de quilòmetres del sol.

CORONA que es compon de gas   i està a temperatures d’un milió de graus. És l'atmosfera exterior del sol.

EXPERIMENTS

Relacionats amb el sol i la calor vam fer diversos experiments amb el Cesc  amb la finalitat de possar en práctica i veure que sucedeix en la realitat al aplicar calor sobre alguns objectes, como per eixemple sobre globus...  Al aplicar lllum  en un objecte per obtenir molts colors, saber perquè el cel és de color blau, taronja  segon l'hora del dia o sabe perquè fa més fred als Pols.

Primer experiment: Albedo

Amb aquest experiment lo que volem comprovar es si el color del globus influeix en el temps que triguen en punxar-se al passar la llum del sol a través de una lupa que col·loquem prop del globus . La pregunta que ens fem és, un globus negre es punxará  més ràpidament que un globus blanc?. I si es aixì, a que es debut? 

                                                

                      

                 Materials necessaris:

           

         -Globus de colors negre i blanc

        

         -Lupa

         -Llum del sol

Procediment i passos a seguir per fer el  nostre experiment:

                                                                      

 1.  Omplim els globus d'aire i ens coloquem d'espatlla al sol.

2. Amb una mà sujectem el globus i amb la otra mà orientem la lupa de manera que capte els rays del sol de forma directa sobre el globus. Amb la lupa concentren la llum del sol sobre la seva superficie. Deberá apareixer un cercle luminoso en la superficie. Primer ho farem sobre el globus blanc i desprès sobre el globus negre 

3. Acosta o allunya la lupa fins conseguir que el tamany del cercle sigui el més petit posible.

Resultat del nostre experiment:

Veiem que els globus de colors fosco (negre) exploten en pocs segons però el globus blanc no explota. En el experiment que vam fer amb el Cesc, el globus negre va explotar ràpidament però el globus blanc no va explotar.

La raó d'aquest diferent comportament es deu al fet que el globus blanc reflecteix tota la llum que rep. El globus negre explota abans perque el negre es la absència de color i absorve les radiacions de tots els colors. El globus blanc no va explotar ja que es la suma de tots els colors. Si el experiment ho féssim amb un globus vermell veiem que aquest reflecteix la llum vermella i absorbeix els altres components de la llum blanca. La llum absorbida pel globus vermell provoca un augment de temperatura en aquesta regió, suficient per trencar el globus i produir l'explosió. 

La diferencia  de comportament entre uns colors i uns altres es debut a que no tots els colors absorbeixen igual de bien la energía solar. El negre es el color que absorbeix més cantitat de energía, per això es calenta ràpidament, el globus blanc es el que més energia reflecteix  i menys absorbeix, per aixó es més dificl que adquiera temperature.   Per aquest motiu en llocs on fa molta calor les cases es pintan de color blanc.

El albedo és el percentatge de radiació que qualsevol superfície reflecteix. Les superfícies clares tenen valors d'albedo superiors a les fosques, i les brillants més que les mates, el negre no te quasi albedo.

Aqui et deixo un video amb mésinformació, i el procediment del experiment:

https://www.youtube.com/watch?v=rJkCDPRFBXI

Segon experiment:  Arc de Sant Martí 

Amba aquest experiment veurem com la llum blanca es descompom en molts colors. En realitat, es tracta de descompondre la llum blanca en els seus diferents components (diferents longituds d'ona) i per a això necessitem una font de llum (raig de sol o llanterna) i un mitjà que permeti la refracció de la llum, com per exemple, un recipient amb aigua i un mirall inclinat a manera de prisma, o la superfície d'un CD, que és l'objecte que nosaltres vam utilitzar per fer el nostre experiment.

                                            Materials necesaris

      
       - Un CD

       - Una font de llu, per exemple  la llum del sol

       - Un full de paper

Procediment i passos a seguir per fer el nostre experiment:

    1.- Agafem un full de paper blanc i el posem a terra o en una superficie plana.

    2.- Agafem el dis CD i ho coloquem en posició vertical o inclinat  perque pugui reflectar el arc de sant martí en el paper.

    3.- Esperar que amb la llum del sol es reflecteixi el arc de sant martí en el full.

Resultat del nostre experiment:

La llum blanca es va descompondre en diferents longitud d'onda i això ho van aconsseguir amb  la llum del sol i per la refracció de la llum  en la superficie del CD. La llum del sol a l'xocar amb  un obstacle s'expandeis en una quantitat de raigs que s'obren  en forma de ventall donant lloc a tots el colors del arc de Sant Marti .

Tercer experiment: per què fa fred als pols?

Amb aquest experiment ho que volem demostrar es el motiu per el que fa més fred als pols que en cualquevol altre lloc de la Terra, per eixample a l'Ecuador. Això ho vam demostrar amb un experiment que consisteix en utilitzar un globus i un llanterna i comprovar que passa  amb la llum que arriba als costats del globus si dirigim la llum al centre.

                                         Materials necesaris:  

-  Un globus

-  Una llanterna   

                                                                                                       

                                                  

Procediment i passos a seguir per fer el nostre experiment:

 1.-   Inflarem un globus.

 2.- Amb una llanterna dirigirem la llum fins al centre del globus.

Resultat del nostre experiment:

Al dirigir la llum de la llanterna hacia el centre del globus veiem que la llum es menys intensa en los extrems del globus. El nostre globus representa la Terra  i la llanterna sería la llum del sol. 

Els Polos rebren menys quantitat de llum i calor del Sol perquè l'angle de incidència de los raigs solars és menor al que rebre la zona ecuatorial, per aixó fa més fred en els pols.

Les parts més calentes del nostre planeta es troben a prop de l'Ecuador, l'Ecuador és la part ampla de la Terra, per tant està més a prop del sol que altres àrees.

La superficie de la Terra es fa més  corba cap als  pols, s'allunya més del sol  i per tant les temperatures es tornen més fredes, per això el Polo Norte i el Polo Sur son las regions més fredes del planeta.

Els raigs calentan més o menys segón es concentren en una superficie més grand o més petita.

Quart experiment: Els colors del cel.

Amb aquest experiment volem demosstrar  perquè veien el cel blau durant el día, o bé de color taronja i vermell en la tarde o en la mañana. Quan el sol comença a sortir al mati, el cel a vegades apareix de color vermell, sobretot si hi ha núvols al seu voltant. Durant el dia, quan el sol està al capdamunt, es veu groc i el cel està blau . Quan el sol es posa es torna  de color vermell fort y el cel rosa. Tenim de descobrir si canvien de color o simplement sembla que ho fan.


                                                     Materials necesaris:


        - Un got  transparent

        - Aigua

        - Unes gotes de llet


       - Una llanterna

       - Un lloc fosco 

Procediment i passos a seguir per fer el nostre experiment:


          1.  Omplim el got amb aigua fins la meitat

          2. En una habitació amb la llum apagada encenderem la llanterna i la posarem  en front del got                 d'aigua

          3. Observarem la llum que arrriba de l'altre lloc del got per veure de quin color és.

          4. Posem unes gotes de llet en l'aiga i revmoven fin que l'aggua quedi blanca

          5. Tornarem a posar la llanterna i veurem de que color és l'aigua.



Resultat del nostre experiment:

La llum blanca de la llanterna, com la del sol conté tots els colors del arc de sant marti. Quand es trova amb got de llet alguns colors continuen el seu cami mentre que altres son desviast. El violeta, el blau i el verd son desviats primer,  per això podem veure'l por sobre del liquit sobre tot el blau.
El groc, el taronja i el vermell el travessem més fàcilment. Per això  una llum vermell-taronja arriba a l' altre bora del recipent.

https://www.youtube.com/watch?v=pdby1TstkY0

Vaig fer aquest experiment a casa meva i em va sortir així:

Al primer intent em va sortit malament perque li vaig posar molta llet, després ho vaig tornar a intentar, però posan-li menys llet, i aquest va ser el resultat.

Per fi em va sortir!!
               😁😁😁

     Posta de sol





ATMOSFERA

En aquest tema el Cesc ens va explicar que és l'atmosfera, que capes té i els diferents gasos que conté aquesta.

L'atmosfera és la capa gasosa que envolta un astre; especialment,  és la capa que envolta la Terra.  Sovint diem que l'atmosfera "està formada per l'aire", però una cosa és l'aire i una altra cosa és l'atmosfera, ja que no tota l'atmosfera està formada per aire. Així l'aire és una barreja de diferents substàncies, principalment nitrogen, oxigen, argó, diòxid de carboni i aigua. 

L'atmosfera, com he dit abans, és la capa de gasos que envolta la Terra, és un conjunt de capes concèntriques que tenen diferències respecte de la seva composició i de las seves propietats. 

L'aire que ens envolta, només el trobem en els primers 90 Km de l'atmósfera.

COMPOSICIÓ DE L'ATMOSFERA

L'atmosfera està composta per diferents gasos, nitrogen, oxigen, diòxid de carboni, argó, kriptó, neó, heli, hidrogen, metano i vapor d'aigua, d'aquests, els tres gasos més abundants son el nitrogen, el oxigen  i el argó. El 70% aproximadament de l'atmosfera està composta de  nitrogen, 20% d'oxigen i 10% són altres gasos.

Com he dit, el nitrogen és el gas més abundant en l'atmosfera, i és molt important per als procesos vitals, sense el nitrogen les plantes no podrien mantenir la seva estructura.

L'oxigen és el segon gas més abundant en l'atmosfera i la seva importància és coneguda per tothom, ja que sense oxigen no podriem respirar i, a més a més, ens ajuda  a metabolitzar els aliments per obtenir l'energia que necessitem  per viure.

El argó és un gas inerte que no produeix ningú problema per a la salut en las quantitats en que es troba en l'atmosfera.

El diòxid de carboni també es molt important en la nostra vida ja que quan respirem expulsem dioxid de carboni. Les plantes per el contrari absorven dioxid de carboni  i expulsen oxigen a l'atmosfera  a través d'un proces anomenat fotosintesi. A aquest gas també se li coneix com a gas hivernavle perquè absorveix la calor que desprèn la superfície terrestre.

El vapor d'aigua és responsable de la formació de nuvols, i intervé en els fenòmens  meteorològics.

CAPES DE LA ATMOSFERA

TROPOSFERA: Els primers 10 Km formen la troposfera.  És la capa més important per a nosaltres , ja que conté els gasos que fan possible la vida, com són l'oxigen per a la respiració i el dioxid de carboni per a la fotosíntesi. És la capa més densa on tenen lloc les plugues, els vents, els canvis de temperatura... i la seva composició permet la vida. En aquesta capa la temperatura va disminuint a mesura que es va pujant, fins arribar als -70ºC.

ESTRATOSFERA:  Per sobre de la troposfera es troba l'estratosfera, que arriba fins  a uns 50 Km sobre la Terra. En aquesta capa la temperatura va augmentant des de -70ºC fins arribar al voltant de 0ºC. Gairebé no hi ha vent en direcció vertical, però en horitzontal els vents arriben al 200 Km/h.

Entre els 30 i els 50 Km i trobem l'ozó, que fa un paper molt important ja que absorbeix les radiacions ultraviolades del Sol, que són molt perilloses per a nosaltres.

MESOSFERA: En aquesta capa la temperatura torna a baixar amb l'altitud fins arribar als -90ºC. Aqui la densitat de l'aire és molt baixa. Els meteorits es destrueixen al xocar contra aquesta capa.

TERMOSFERA O IONOSFERA: En aquesta capa es produeixen les aurores boreals, i és on orbiten els satèl·lits artificials. La temperatura pot arribar a 1480ºC.

EXOSFERA: En aquesta capa hi ha una gran varietat de gasos com ara l'heli, el nitrogen, l'oxigen i l'argó, però en quantitats molt petites, perquè la falta de gravetat a aquesta altura permet que les molècules s'escapin fàcilment  a l'espai. Les temperatures estan entre els 300ºC i els 1650ºC. L'exosfera marca el límit entre l' atmosfera terrestre i el espai exterior.

EXPERIMENTS

Després de que el Cesc en expliqués que és l'atmosfera hem començat a fer  quatre experiments i dels que parlaré a continuació (els experiments que explicaré ara, els vam  fer amb el Cesc a la classe per poder saber i entendre millor  tot aquest tema de l'atmosfera i saber la finalitat práctica del que  habiem explicat)

Primer experiment: Espelma màgica

Amb aquest experiment el que volem aconseguir és que l' espelma s'apagui sense bufar. Amb aquest exeperiment comprobarem que  l'espelma s'apaga quan es consumeix l'oxigen per la combustió i és desprèn carboni de l'espelma formant dioxid de carboni. Quan es refreda l'aire, l'aigua puja.

Em aquest experiment l'objectiu és que mitjançant la presió atmosfèrica l'aigua pugi dintre del got on hi ha una espelma encesa. Per fer aquest experiment utilitzarem materials  senzills i casolans que tots tenim a casa.

                                   

                                          Materials necessaris:

             - Un plat fons

             - Un got de vidre

             - Una espelma

             - Un encenedor

             - Aigua

  

 Procediment  i passos a seguir per fer el nostre experiment:

         

1.  En primer lloc omplirem el plat amb  poca aigua,  a part encendrem l'espelma i la posarem  dintre del plat.

2. Una vegada tenim això fet posarem un got cap per avall  tapant l'espelma.

     

  

Resultat del nostre experiment: 

Veurem que l'espelma s'apaga i l'aigua va pujant pel got a causa de la pressió atmosfèrica.

Com ha resultat l'oxigen que estaba abans dins del got es consumeix  i ara el got s'omple de dioxid de carboni i aigua. La flama de l'espelma necessita oxigen i al tapar l'espelma amb el got l'oxigen es consumeix i l'espelma s'apaga.

L'aigua ocupa el percentatge d'oxigen que hi ha habia abans. dins del got.

Segon experiment: Boleta de paper en coll d'ampolla

Amb aquest experiment ho que volem fer es que una boleta petita de paper  que està situat en el coll d'una ampolla entri dins l'ampolla bufando.  No es tracta de fer màgia sinó d'una qüestió científica. Aquest experiment que semblava tant senzill en realitat era una mica complicat, ja que quan bufaves la boleta queia a terra perquè sortia disparada cap a fora.  Ningú dels meus companys ho van aconseguir, tots bufavan fort pensant que així ho aconseguirien però no va ser cuestió de força al bufar. Una  companya si que ho va aconseguir.

                           

                                              Materials necessaris:  

                                                           

     

                     - Una ampolla buida

       

                     - Un tros de paper per fer una boleta.

Procediment i passos a seguir per fer el  nostre experiment:

   1.  Fer una boleta amb el tros de paper

   2.  Col·locar l'ampolla en posició horitzontal .

   3.  Col·locar la boleta  al coll de l'ampolla

4. Bufar en el coll de l'ampolla per que la boleta pugui entrar dins, però tenim una dificultat i es que al bufar no podem tocar el coll de l'ampolla.

Resultat del nostre experiment:

Quan es bufa en el coll de l'ampolla, l'aire intenta entrar  dins l'ampolla; amb el buf es crea un augment de pressió a l'ampolla que s'ha de escapar. L'ampolla està plena d'aire i no hi ha espai lliure per que pugui entrar l'aire que s'envia al bufar perque entri la  boleta. El flux d'aire ha de circular al voltant de la boleta i d'aquesta manera gener una depressió que empeny la boleta cap endavant. Es per això perque la bolet gira en el flux d'aire. 

El Cesc ens va dir que quan veien una ampolla buida en realitat no està buida ja que dins té aire.

Tercer experiment: Inflar un globus dins d'una ampolla.

Amb aquest experiment volem demostrar que no es puc inflar un globus colocat dins d'una ampolla si aquesta ampolla està plena d'aire.  Per poder inflar el globus necessitem, en primer lloc, treure  l'aire que hi ha dins de l' ampolla. Com ho farem? sencillament aplicant la ciència.

                                         
                               Materials necessaris:

                           
                               - Una ampolla de plàstic 

   

                               - Un globus

                               - Unes tisores o un clau calent

Procediment i passos a seguir per fer el nostre experiment:

       
       

       
        1. Farem un petit forat en un lloc de l'ampolla que no es vegi perque el experiment sigui més interessant.

         2. Agafarem el globus i ho posarem subjecte per la boca de l'ampolla ,però per la part interior, de tal forma que el globus quedi dins de l'ampolla.

       3. Deprés bufarem  el blobus amb el forat tapat amb el dit, i després ho intentarem sense tapar el forat per comprobar  si el globus s'infla o no. 

Resultat del nostre experiment:

Comprobarem que quan el forat està tapat no podem inflar el globus i quan està sense tapat, el globus s'infla fàcilment. A l'inflar el globus, l'aire que hi ha al interior de l'ampolla surt pel forat que vam fer a l'ampolla i això permet que el globus s'infli al bufar perquè ja no hi ha aire al interior de l'ampolla. Al tapar el forat es produeix un buit a l'interior de l'ampolla i com que hi ha aire dins no permet que s'infle el globus, això es debut a la pressió atmosfèrica  exterior que es més gran que la interior ho que impide que l'aire surti i per tant el globus s'infli, ja que no hi ha espai lliure perque el nostre globus pugui inflar-se.

. 

Cuart experiment: Ampolla amb embut

Amb aquest experiment volem aconseguir, o bé que l'aigua se acumule al embut i no caigui dins l'ampolla, o bé que l'aigua entri dins, i la forma d'actuar serà diferent segon el que volem aconseguir.


                                          Materials necessaris:

                                                 - Una ampolla de plastic
                                                 
                                                 - Un embut

                                                  - Plastilina

                                                 - Aigua







Procediment i passos per fer el nostre experiment:


           




        1. Col·loquem el embut a la boca de l'ampolla i segellem la unió de l'embut i l'ampolla amb plastilina.  Es important que la unió quedi ben segellada per impedir que surti l'aire de l'ampolla.

        2. Omplirem l''emut amb aigua.











Resultat del nostre experiment:

Ho que ha pasat es que l'aire atrapat al interior de l'ampolla impedeix que caigui l'aigua  del embut a l'interior de l'ampolla. L'ampolla no està buida, està plena d'aire que té massa  i ocupa un lloc i exerceis una pressió per això l'aigua no puc entrar dins.  El Cesc va fer un petit forat a la plastilina i vam veure que  l'aigua va caure dins l' ampolla, i això va passar perque l'aire va surtir de l'ampolla i va deixar espai per que pugui entrar l'aigua del embut.

Podem dir, despres de fer els nostres experiments, que hem pogut comprovar de forma pràctica que l'aire té massa, exerceix  pressió i ocupa un lloc.